L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

28/01/2017

Parada i fonda

per Núria Sàbat

La nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya torna a fer olor d’Itàlia; d’estovalles netes i macarrons amb ragù, de vi de Chianti, de Jerez i català...  De mica en mica, s’omple de música, de ritme i de feromones desfermades... I és que, un cop més, els “perles” l’han capgirat com una mitja per transformar-la en una acollidora Trattoria & Locanda regentada per la picardiosa Mirandolina, una hostalera independent, seductora i eixerida que enamora tots els seus hostes. Tant és així que l’adinerat i desprès comte d’Albafiorita i l’estirat i garrepa marquès de Forlipopoli s’hi estan a dispesa tot esperant poder-s’hi casar un dia. Però Mirandolina té uns altres plans, uns plans que l’arribada del malagradós cavaller de Ripafratta faran trontollar.

Es tracta d’una història prou coneguda per bona part del públic, ja que L’hostalera de Goldoni ha estat representada en força ocasions i des de perspectives diferents que n’han potenciat un o altre vessant en funció de la lectura feta per la direcció.

Reubicada a la Itàlia dels anys seixanta, lluny del segle XVIII en què se situa i va ser escrita l’obra original, la proposta de Pau Carrió –actor i director, entre altres muntatges, del “mític” Ivan i els gossos– és fresca, lluminosa, energètica, obertament festiva i plaent als sentits; una magnífica vetllada per assaborir i, sobretot, compartir.

Carrió, que també n’ha fet la versió, dirigeix un grup d’intèrprets jove i vigorós encapçalat per Laura Aubert, una actriu que cada dia juga millor les seves cartes i que puja com l’escuma. La seva Mirandolina barreja seducció, ironia i una certa intenció reivindicativa. Molt a prop, David Verdaguer defensa bé aquest cavaller misogin que es vanta de no haver-se plegat mai als encants de cap dona (“una malaltia insofrible per a qualsevol home”), però que finalment acaba competint amb els seus tres grans rivals, encarnats per Marc Rodríguez –tan divertit com sempre; Javier Beltran –deliciosament histriònic– i aquest altre fenomen que és el polifacètic Jordi Oriol, fent aquí de Fabrizzio. Alba Pujol i Júlia Barceló –amb l’habitual i sempre celebrada complicitat del regidor Marc Serra– completen un equip que, a més de dominar la interpretació dramàtica, llueix provades dots musicals.