Patetisme il·lustrat

informació obra



Intèrprets:
Carles Santos
Escenografia:
Montse Amnenós
Vestuari:
Montse Amnenós
Il·luminació:
Samantha Lee
So:
Damien Bazin
Músics:
Núria Andorrà (percussionista)
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta Festival de Tardor de Catalunya
Autor:
Federico García Lorca
Direcció:
Àlex Rigola
Estrena:
Temporada Alta 2015
Sinopsi:

El gran geni de Carles Santos ens torna a commoure amb el seu últim espectacle.

Tot comença amb la destrucció d’un piano que quedarà fet miques. A partir d’aquí, Carles Santos ens presenta el seu imaginari personal i únic, una combinació del seu particular llenguatge teatral amb la música i la creació videogràfica.

Crítica: Patetisme il·lustrat

05/12/2015

Una bogeria irreverent, atrevida, genial

per Toni Polo

Carles Santos ha creat una peça que només es pot definir fent referència a l’univers del propi autor. És una dansa, o un poema visual, o una instal·lació lumínica en la qual una percussió de collons (amb perdó: és el que és...), insolent, contundent, genial, ens obre la porta a aquest món inclassificable on una paret farcida de sabates de tacó esdevé persiana i catifa; una aspiradora automàtica persegueix una noia que no s’hi pot resistir; una gàbia fa patir o gaudir dues noies extremes (diguem-ne)...

Santos obre el seu pot del surrealisme i de l’inconformisme. Sense paraules (i sense piano...), fa servir la dansa, els sons, els silencis, les llums, els colors i la foscor per narrar allò que cadascú vulgui interpretar. La cosa funciona sempre que l’espectador es deixi endur pels impulsos que li dicti l’instint. Si un pretén entendre què li estan explicant, no se’n sortirà i no gaudirà de l’espectacle, una proposta atrevida i irreverent. Una bogeria per a addictes a la filosofia santiana.