Premis i càstigs

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Ciro Zorzoli
Direcció:
Ciro Zorzoli , Dino Mustafic
Intèrprets:
Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca, Marc Rodríguez
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Carlos Lucena
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, T de Teatre , Teatre Lliure
Autoria:
Ingmar Villqist
Sinopsi:

Referent de l'escena teatral argentina més nova, Zorzoli ja havia utilitzat el món del teatre per interrogar-se sobre els codis i les regles que, de manera conscient o inconscient, regeixen la conducta dels éssers humans i marquen les seves relacions. Ho va fer a Estado de ira, que l'any 2010, al Festival de Otoño a Primavera de Madrid, va entusiasmar la crítica i els espectadors, entre els quals els membres de la companyia T de Teatre.

Fascinats per la manera com Zorzoli parlava sobre les relacions humanes, per un sentit de l'humor tan divertit com inquietant i per la manera com il·luminava les zones més fosques de l'ésser humà, van anar a Buenos Aires i van proposar al director fer un espectacle plegats. El resultat és aquest "Premis i càstigs", en el qual l'argentí torna a explorar les qüestions relacionades amb la representació escènica i convida la companyia catalana a submergir-se davant el públic en els mil i un plecs que genera la relació entre un actor i el personatge que interpreta.

Crítica: Premis i càstigs

05/07/2015

Bagatel·les sobre la interpretació

per Francesc Massip

Premis i càstigs és un exercici sobre l’art de l’actor, amb bona part de les T de Teatre i alguns actors afegits com l’Ivan Benet, sota la batuta argentina de Ciro Zorzoli. Uns exercicis que comencen amb molt bon to i òptims resultats: el gest de la mà implicat en accions de tota mena (brodar, escriure, pelar un plàtan, acaronar, estomacar, imitar) sempre a la recerca del sublim i de la perfecció. Hi ha moments veritablement hilarants, amb ocurrències espurnejants d’humor i fins i tot brillants. Després s’ingressa en el terreny de la representació de situacions, sovint confuses, en tot cas poc àgils i finalment allargassades en una costa avall cap al desinterès.