Teatre dins del
teatre, una sessió d´assaig sobre l´art de l´actor, en la que successivament
actors i actrius esdevenen alumnes i professors. Un escenari obert neutre, un
gran llenç blanc i els actors mig amagats en un quartet d´espera que van mirant
encuriosits al públic, mentre el públic va acomodant-se. Mirar i ser mirats. Un
joc teatral en que es mostren sistemes d´aprenentatge i tècniques i s´ironitza sobre els mètodes. Tot
comença amb un seguit de situacions certament còmiques i hilarants. Els actors
van vestits-disfressats a l´estil de finals del segle XIX, però l´acció és
intemporal.
L´espectacle va
filant situacions independents molt ben defensades per un magnífic treball
coral d´un conjunt d´actriu i actors de reconeguda solvència. Però, la
dramatúrgia va perdent força i les situacions s´ allargassen fins arribar als
exercicis de comèdia de situació finals on no s´enten molt bé el drama rural “gaucho”,
interpretat en català, ni on ens duen les dissertacions sobre la realitat i la
ficció o la recerca de la veritat mitjançant la mentida. Proposta inicial
interessant que sembla quedar-se finalment a mig camí. Al final queda, axó sí, un notable treball dels
actors-actrius amb las T de Teatre
al front (Mamen Duch, Agata Roca, Carme Pla
i Marta Pèrez), compartint
protagonisme amb altres coneguts actors com Albert Ribalta, Marc Rodríguez i Jordi Rico, que ja havien col.laborat amb les T de Teatre en
diverses ocasions i l´Ivan Benet,
que si afegia en aquest muntatge.
La dramaturgia i la
direcció és del dramaturg, actor, director i pedagog argentí Ciro Zorzoli, format a la Escuela
Municipal de Arte Dramático de Buenos Aires, on segueix donant classes i
tallers. Investigador infatigable de les complexes relacions i reaccions
humanes. De fet aquest espectacle neix d´un
taller realitzat amb alumnes a l´Argentina. Estado de ira, estrenada el 2011 al Teatro Metropolitan i nascuda
també d´un procés d´investigació teatral, és el seu més recent i reconegut
espectacle, guanyador de forces premis a l´Argentina, entre ells el de millor
direcció per Zorzoli.
T de Teatre va ser creat el 1991
per cinc joves actrius recent graduades de l´Institut del Teatre de Barcelona
(Mamen Duch, Rosa Gamiz, Miriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca). El seu primer
espectacle, Contes misògins, va ser
guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona al millor espectacle revelació
de la temporada i va ser molt representat entre els anys 1991 al 1993. La seva
segona creació, Homes, també va ser
molt celebrada representant-se entre 1994 i 1997, així com la següent Criatures, del 1998 al 2001. En aquest
darrer muntatge ja no hi era Rosa Gamiz, que va ser substituïda per Marta Pérez,
si bé va tornar a actuar amb la companyia al següent muntatge 15 (2006). Del 2001 al 2006, van estar
treballant a la sèrie televisiva de creació pròpia Jet Lag. El 2007 van estrenar Com
potser que t´estimi tant, amb text i direcció de Javier Dualte. Miriam
Iscla va deixar la companyia desprès d´aquest muntatge. Totes elles han
alternat el treball dins T de Teatre amb treballs individuals amb altres
companyies i a la televisió i al cinema. T de Teatre és una garantía de
qualitat i un exemple de permanència, d´amistat i de respectuós i brillant
treball en equip. En tots els seus treballs hi ha hagut una component d´amplia
creació col.lectiva i han col.laborat amb dramaturgs com Sergi Belbel, Albert
Espinosa, Paco Mir, Joan Ollé i David Plana entre d´altres. www.tdeteatre.com
