Premis i càstigs

informació obra



Dramatúrgia:
Ciro Zorzoli
Direcció:
Ciro Zorzoli , Dino Mustafic
Intèrprets:
Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca, Marc Rodríguez
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Carlos Lucena
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, T de Teatre , Teatre Lliure
Autor:
Ingmar Villqist
Sinopsi:

Referent de l'escena teatral argentina més nova, Zorzoli ja havia utilitzat el món del teatre per interrogar-se sobre els codis i les regles que, de manera conscient o inconscient, regeixen la conducta dels éssers humans i marquen les seves relacions. Ho va fer a Estado de ira, que l'any 2010, al Festival de Otoño a Primavera de Madrid, va entusiasmar la crítica i els espectadors, entre els quals els membres de la companyia T de Teatre.

Fascinats per la manera com Zorzoli parlava sobre les relacions humanes, per un sentit de l'humor tan divertit com inquietant i per la manera com il·luminava les zones més fosques de l'ésser humà, van anar a Buenos Aires i van proposar al director fer un espectacle plegats. El resultat és aquest "Premis i càstigs", en el qual l'argentí torna a explorar les qüestions relacionades amb la representació escènica i convida la companyia catalana a submergir-se davant el públic en els mil i un plecs que genera la relació entre un actor i el personatge que interpreta.

Crítica: Premis i càstigs

06/10/2015

Un delicat joc escènic

per César López Rosell

T de Teatre ha anat més enllà de les habituals convencions en les claus de la interpretació escènica. ¿Fins on era possible arribar en el seu camí experimental després d’haver deixat empremta amb el seu segell propi i de treballar amb creadors com Javier Daulte, Alfredo Sanzol i Pau Miró? I el que se’ls va acudir no va ser altra cosa que posar-se en mans de l’ explorador argentí Ciro Zorzoli i començar a teixir conjuntament Premis i càstigs , un delicat joc teatral. 

 El dramaturg les havia impressionat amb Estado de ira , un treball sobre les limitacions i enigmes de la ficció. Aquest va ser el punt de partida de la inusual comèdia que acaba d’obrir la temporada de la Sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc. En síntesi, la proposta mostra una companyia fent exercicis d’interpretació destinats a aconseguir el virtuosisme davant del públic que acaba sent copartícip de la paròdia del taller escènic. 

 Teatre dins del teatre. Els actors s’entreguen a unes aparentment elementals pràctiques sense una trama concreta al darrere. Però a poc a poc aquestes simulacions van dibuixant els personatges i s’arriba a un crescendo que manté en suspens l’espectador. I d’aquesta manera van aflorant les tensions i les lluites d’egos que evidencien el que hi ha al darrere de la mentida interpretativa. 

 El repartiment porta el festiu ambient d’aquest minuciós espectacle a un singular nivell interpretatiu. Esplèndida Àgata Roca (Beatriu), seductora en el rol de qui es debat en eterns dubtes mentre esbossa una relació potser morbosa amb el galant Ivan Benet, immillorable exhibidor dels tics del seu personatge. 

 Mamen Duch (Francesca), amb aires d’estrella, i Carme Pla (Amalia), en el paper de clown , xoquen i es complementen. Mar Rodríguez (René) protagonitza moments brillants amb el seu commovedor personatge, sobretot en les ocasions en què executa circenses caigudes de mort. El mestre de cerimònies Jordi Rico, Albert Ribalta, la suggerent Marta Pérez i Carolina Morro completen un elenc d’alta volada.