Premis i càstigs

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Ciro Zorzoli
Direcció:
Ciro Zorzoli , Dino Mustafic
Intèrprets:
Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca, Marc Rodríguez
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Carlos Lucena
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, T de Teatre , Teatre Lliure
Autoria:
Ingmar Villqist
Sinopsi:

Referent de l'escena teatral argentina més nova, Zorzoli ja havia utilitzat el món del teatre per interrogar-se sobre els codis i les regles que, de manera conscient o inconscient, regeixen la conducta dels éssers humans i marquen les seves relacions. Ho va fer a Estado de ira, que l'any 2010, al Festival de Otoño a Primavera de Madrid, va entusiasmar la crítica i els espectadors, entre els quals els membres de la companyia T de Teatre.

Fascinats per la manera com Zorzoli parlava sobre les relacions humanes, per un sentit de l'humor tan divertit com inquietant i per la manera com il·luminava les zones més fosques de l'ésser humà, van anar a Buenos Aires i van proposar al director fer un espectacle plegats. El resultat és aquest "Premis i càstigs", en el qual l'argentí torna a explorar les qüestions relacionades amb la representació escènica i convida la companyia catalana a submergir-se davant el públic en els mil i un plecs que genera la relació entre un actor i el personatge que interpreta.

Crítica: Premis i càstigs

05/07/2015

D’interès limitat

per Iolanda G. Madariaga

No dubto de l’enorme interès que per a la companyia T de Teatre suscità la col·laboració amb el director argentí Ciro Zorzoli, em pregunto, però, si aquest interès és compartit pel públic. Zorzoli porta uns quants anys reflexionant sobre l’ofici d’actor. Els seus espectacles, creats a peu d’escenari, tenen com a principal protagonista l’art de la interpretació, Premis i càstigs forma part d’aquesta recerca. A l’escenari -un imponent llenç blanc que esdevé un espai del tot neutre-, trobem nou actors/actrius disposats a mostrar al públic les seves rutines per arribar al virtuosisme gestual. Per donar versemblança a la situació, els intèrprets se’ns presenten vestits a la manera de la primera dècada del segle XX: una forma d’emmarcar la seva gestualitat dins els paràmetres del realisme i del famós mètode Stanislavski que va sacsejar la tradició interpretativa a l’inici del segle XX. En tot cas, es tracta d’allunyar-se de la superproducció icònica del segle XXI per concentrar l’essència del teatre en l’art de l’actor. Fins i tot el títol que han volgut donar a l’espectacle guarda alguna reminiscència decimonònica. Malgrat tot això, l’exercici d’estil que representa Premis i càstigs esdevé un espectacle divertit, lleuger i fresc per combatre l’onada de calor d’aquests dies. La professionalitat i la trajectòria de T de Teatre, amb el concurs d’actors com Ivan Benet, Jordi Rico o Marc Rodríguez (també de Albert Ribalta que es pot considerar integrant de la companyia), unides a la manifesta vis còmica de tots ells, converteixen una “classe oberta” en una comèdia. Zorzoli troba en l’elenc uns personatges subtilment definits per confegir una peça amb una certa progressió dramàtica que deixa en el públic un bon sabor de boca. Llàstima  que aquest no sigui ni intens ni durador!