Vader (Pare)

Teatre | Dansa

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Theater im Pfalzbau (Ludwigshafen), Royal Flemish Theatre-KVS (Brussel·les), Hellerau European Center for the Arts (Dresden), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Théâtre de la Ville (París), Maison de la Culture (Bourges), La Rose des Vents (Villeneuve d'Ascq), Le Printemps des Comédiens (Montpeller)
Direcció:
Franck Chartier
Companyia:
Peeping Tom
Dramatúrgia:
Gabriela Carrizo
Ajudantia de direcció:
Gabriela Carrizo, Seoljin Kim, Camille De Bonhome
Intèrprets:
Leo De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Simon Versnel, Maria Carolina Vieira, Yi-Chun Liu, Brandon Lagaert, Eurudike De Beul
Composició musical:
Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols
Il·luminació:
Peeping Tom, Giacomo Gorini
Vestuari:
Peeping Tom
Escenografia:
Peeping Tom, Amber Vandenhoeck
Sinopsi:

La companyia que va seduir els espectadors del Grec 2012 amb l’aplaudit muntatge "32 rue Vandenbranden" porta a Barcelona la primera part d’un tríptic de dansa i teatre sobre pares, mares i fills.

Vader transcorre a la zona de visites d’una llar d’avis, els alts murs de la qual suggereixen que l’acció té lloc a les profunditats. Al mig de les tenebres, en un lloc entre el món dels vius i el món dels morts, hi ha la figura del pare, que sembla distanciar-se cada cop més de la comunitat humana. El seu progressiu esvaïment es dibuixa, no des de la història d’un ésser individual, sinó des de la mitologia del pare. En unes escenes que esclaten en acció i s’aturen sobtadament, la seva figura sembla alhora divina i ridícula, posseïdora d’una vida mental de vegades rica i de vegades desconnectada, decadent, buida. Potser el seu passat amaga un secret profund o potser és boig o víctima dels deliris. La resta de residents i el personal de la llar d’avis se’l miren divertits o amb odi, amb afecte o indiferents. La peça es desenvolupa en l’ampli territori entre la percepció i la  realitat, mostrant la manera com el temps sembla alentir-se per als més grans, igual que el ritme dels seus gestos; el discurs articulat es percep com a estàtic i la música com a soroll, o el món mateix només sembla tenir sentit com a encarnació d’un record. Amb agudesa i saviesa, Vader explora el moment en què els records (o potser són fantasies i al·lucinacions?) d’un home gran, una mena de Don Quixot dels nostres dies, amenacen constantment de convertir en fantasies les realitats de la vida diària.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle de dansa internacional.

Crítica: Vader (Pare)

20/07/2014

Noventa minutos sublimes

per Elisa Díez

La vejez, esa de la que todos huimos, algunos estirada tras estirada que no evita nada y otros excusándose que todo está en nuestra cabeza, envejece el cuerpo pero no las ganas de vivir, algo parecido a lo que les pasa a los protagonistas de este montaje. Peeping Tom nos sumerge dentro del mundo de las residencias geriátricas, del abandono de los hijos a los padres (sin que estos tengan en mente que algún día, no muy lejano, serán ellos los abandonados), la soledad, la necesidad de compañía y de seguir siendo alguien importante para alguien.

La dramaturgia mezcla sabiamente los diálogos con la danza. Una danza imposible, Yi-Chun Liu hace suyo todo el escenario y en breves momentos nos encandila con su elasticidad increíble y sus movimientos rápidos y fugaces, un contrapunto a lo que está pasando en un segundo plano en el escenario.

Aunque la escenografía no es nada del otro mundo, la elección sonora del espectáculo te hace recordar momentos especiales de la vida de cada espectador. Todo el mundo tiene recuerdos de las canciones que van sonando, y en algunos momentos la fibra es tocada, aunque desde el principio sabes que no saldrás de la misma manera que has entrado. (...)