Vader (Pare)

Teatre | Dansa

informació obra



Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Theater im Pfalzbau (Ludwigshafen), Royal Flemish Theatre-KVS (Brussel·les), Hellerau European Center for the Arts (Dresden), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Théâtre de la Ville (París), Maison de la Culture (Bourges), La Rose des Vents (Villeneuve d'Ascq), Le Printemps des Comédiens (Montpeller)
Direcció:
Franck Chartier
Companyia:
Peeping Tom
Dramatúrgia:
Gabriela Carrizo
Ajudantia de direcció:
Gabriela Carrizo, Seoljin Kim, Camille De Bonhome
Intèrprets:
Leo De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Simon Versnel, Maria Carolina Vieira, Yi-Chun Liu, Brandon Lagaert, Eurudike De Beul
Composició musical:
Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols
Il·luminació:
Peeping Tom, Giacomo Gorini
Vestuari:
Peeping Tom
Escenografia:
Peeping Tom, Amber Vandenhoeck
Sinopsi:

La companyia que va seduir els espectadors del Grec 2012 amb l’aplaudit muntatge "32 rue Vandenbranden" porta a Barcelona la primera part d’un tríptic de dansa i teatre sobre pares, mares i fills.

Vader transcorre a la zona de visites d’una llar d’avis, els alts murs de la qual suggereixen que l’acció té lloc a les profunditats. Al mig de les tenebres, en un lloc entre el món dels vius i el món dels morts, hi ha la figura del pare, que sembla distanciar-se cada cop més de la comunitat humana. El seu progressiu esvaïment es dibuixa, no des de la història d’un ésser individual, sinó des de la mitologia del pare. En unes escenes que esclaten en acció i s’aturen sobtadament, la seva figura sembla alhora divina i ridícula, posseïdora d’una vida mental de vegades rica i de vegades desconnectada, decadent, buida. Potser el seu passat amaga un secret profund o potser és boig o víctima dels deliris. La resta de residents i el personal de la llar d’avis se’l miren divertits o amb odi, amb afecte o indiferents. La peça es desenvolupa en l’ampli territori entre la percepció i la  realitat, mostrant la manera com el temps sembla alentir-se per als més grans, igual que el ritme dels seus gestos; el discurs articulat es percep com a estàtic i la música com a soroll, o el món mateix només sembla tenir sentit com a encarnació d’un record. Amb agudesa i saviesa, Vader explora el moment en què els records (o potser són fantasies i al·lucinacions?) d’un home gran, una mena de Don Quixot dels nostres dies, amenacen constantment de convertir en fantasies les realitats de la vida diària.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle de dansa internacional.

Crítica: Vader (Pare)

18/07/2014

UNA ESPECTACULAR, PARTICULAR i COLPIDORA VISIÓ DE LA VELLESA

per Ferran Baile

Un impecable espectacle que ens dona una particular visió de la vellesa, jugant amb un realisme distorsionat, amb la sorpresa i l´absurd, amb un humor per moments sarcàstic, utilitzant la dansa, el teatre i la música en directe i amb uns actors-ballerins senzillament excepcionals.

Tot transcorre en un llar d´avis. Impressionant escenografia amb altíssimes parets que ressalten la petitesa de les portes i l´absència de finestres, sols una claraboia situada a més de sis metres d´altitut. Dos llargues taules on els vells silenciosament mengen i un gran escenari on canten i actuen els músics i els animadors. Tot dins d´un aire decadent, en el que el deambular resignat i lent dels avis contrasta amb els ritmes súbitament accelerats dels cuidadors que porten a terme epilèptiques i rodolants coreografies de contorsionismes increïbles. Una constant és el moviment en cercle, tornant a un mateix punt de partida. Les cançons (impressionant versió de Feelings cantada amb veu trencadissa pel octogenari protagonista o la bossanova cantada per una jove cantant que va envellint mentre canta baixant de l´escenari). Escenes potents, colpidores com la del fill madur que porta a l´asil al seu pare literalment arrossegant-lo pel terra o el fill jove que increpa i insulta al pare (el mateix que arrastrava a l´inici de l´espectacle al seu pare), per la seva continuada falta d´afecte. Tot vist com si fos la prova d´un concurs, entre  aplaudiments dels altres avis.

Constantment en escèna 17 persones, entre actors-actrius-ballerins (set) i figurants (déu), que juguen un important paper dins del conjunt. Al final del comentari, afegim un breu perfil dels sets excel.lents artistes i de la companyia i els seus directors. Aquest espectacle forma part d´una naixent trilogia a l´entorn de la familia, que continuarà amb la figura de la mare i desprès dels fills. Finalment dir que l´espectacle està representat i cantat en anglès (amb subtítols), xinés, coreà i flamenc.


Una excepcional companyia de renom mundial

Els espectacles de la Companyia Peeping Tom, poden agradar més o menys, entusiasmar o no, però sens dubte són mereixedors de ser vistos, per la seva capacitat creativa, l´impressionant qualitat dels  interpretes (ballerins-actors-músics) i per la seva impecable posta en escèna.

Aquesta compañía va ser creada a Brusel.les pel ballarí i coreògraf francès Frank Chartier (Roanne, 1967) i la polifacética actriu-ballarina-coreògrafa italo-argentina Gabriela Carrizo (Cordoba, 1970).  

A Catalunya s´han pogut veure anteriorment Le Saloon (2006-Mercat de les Flors), A louer (2011-Temporada Alta) i 32 Rue Vanderbranden (2012.Teatre Grec).

Els polfacètics actors-actrius-ballarins

Leo De Beul (1938), és un reconegut pintor i artista plàstic, polifacètic, aquest és el segon muntatge en el que participa. A l´obra el personatge porta el seu nom. Simon Versnel (Rotterdam, 1947), és un reconegut cantant i actor holandes, que ha participat en diverses pel.lícules. Porta col.laborant amb la companyia des del 2001. Maria Carolina Vieira(Florianopolis, 1985), és una ballarina-actriu-gimnasta olímpica i cantant brasilenya, que es va incorporar a la companyia el 2012. Hun-Mok Jung (1978), és ballarí-coreògraf i actor coreà, que treballa amb ells des del 2008. Marie Gyselbrecht (1983), ballarina i actriu belga que es va incorporar el 2011. Aquest és el seu tercer muntatge. Yi-Chun Liu (1985) és ballarina-contorsionista i actriu xinesa de Taiwan, i aquesta és la seva primera col.laboració amb Peeping Tom. Brandon Lagaert (1992), el més jove de l´elenc és ballarí i actor belga, també debuta dins la companyia. Cal destacar obviament a Eurudike De Beul (1964), actriu-cantant-músic-ballarina, col.laboradora habitual i que té una part fonamental en la creació de la composició sonora, els arranjaments i la part cantada de l´espectacle.

Per saber-ne més, www.peepingtom.be

text : ferranbaile@gmail.com