El circ dels polítics va portar enguany a suprimir la programació de Trapezi 2024 el diumenge 12 de maig, dia de les eleccions catalanes, i concentrar les propostes del dimecres al dissabte. Una quarantena de companyies, la meitat catalanes, i unes 70 funcions van acostar el virtuosisme, l'humor i la reflexió a petits i grans. Els cartells amb els rostres aspirants al poder i les pancartes als balcons –la majoria de Puigdemont- engalanaven els espais ocupats pels acròbates i els pallassos del circ més autèntic. Una edició molt variada i d'alta volada, amb muntatges de molta qualitat que van sorprendre i emocionar.
La grUtesca d'Escarlata va obrir el foc convidant als espectadors a una experiència poètica, sonora i interactiva tenyida de comicitat. En la petita plaça de Sant Pere, el públic es va amuntegar per treure el cap a les Finestres de Martí Soler. No va resultar fàcil, en el reduït espai abarrotat de gent, seguir-li el traç a l'artista, que feia girar dos hulahoops metàl·lics i una roda Cyr sobre el seu cos. Millor es va veure en la mateixa plaça a una àgil Àfrica Llorens que era alçada pels seus companys en La lévitation réelle, un breu i exquisit aperitiu acrobàtic que va agradar molt. La mateixa Llorens va protagonitzar en dies anteriors Foradada, un exercici conceptual complex en el qual apareix meitat home, meitat dona (amb el cabell llarg d'un costat i curt en l'altre; vagines de plàstic sobre la seva pell i un penis postís que es traurà per a utilitzar-lo de micròfon). Va faltar ritme en aquest trànsit de gènere al fil de la llegenda de la roca Foradada de Montserrat, segons la qual els qui són capaces de travessar aquesta roca amb un cistell ple d'aigua sense vessar una gota, si són homes es converteixen en dones i a l'inrevés.
Hibridació de llenguatges
Es va confirmar en la cita de Reus que la hibridació de llenguatges marca el camí del circ contemporani. Ara es conten històries i s'abracen diferents disciplines i temàtiques. El brillant DESproVISTO' de UpArte proposava la necessitat d'alliberar-se de les aparences, els prejudicis i els rols. En Proxima Centauri, Oriol Borràs es perdia en el firmament buscant paral·lelismes entre les fases de la vida d'una estrella i la cicatrització d'una ferida causada per l'abús infantil. La salut mental va estar també present a Borderline, amb quatre virtuosos de la perxa xinesa, i a Mar, o cómo sobrevivir a un tsunami, de Rebe al Rebés, una peça que tracta de la pèrdua dels pares en la infància amb gran protagonisme de la paraula i la música. L'acròbata Rebeca Pérez intenta salvar-se en una mar de cordes del forat de la depressió, mentre que Maria Palma a La veu submergida es capbussava literalment en un gran tanc d'aigua per a trobar-se a si mateixa. I més aigua, la de Hidràtica, de la compañía El Cruce, que ens parla de la relació entre els éssers humans i aquest element vital castigat per la sequera.
L'ombra de la zitzania també ha estat present en el seu vessant més esbojarrat. Les tres pallasses de B.O.B.A.S. Banda Orquestal Benéfica de Actos Sepulcrales, de la companyia de Jimena Cavalletti, van disparar els riures amb les seves baralles a paletades en el fang d'un cementiri. A Duelo, Jean Philippe Kikolas jugava amb una calavera i recollia ossos amb un carretó entrellaçant l'humor negre amb tècniques com el llançament de ganivets i el trapezi Washington. L'aparició d'un soldat malferit aproximant-se al seu destí final es resol amb un poètic i emotiu desenllaç. També aborden la mort de la manera més lúdica Marcel et ser drôles de femmes en Masacrade, un trepidant espectacle sobre el trapezi volant molt vistós i divertit.
Humor disbauxat
Les Couchers van animar la nit del divendres amb les seves hilarants Charlas de azucarillo i el clown Loco Brusca ens va alegrar el dissabte amb la seva maleta plena de romanticisme i jocs a The train..... is gone! Al·lucinant va ser el colorit Rollercoaster del nord-americà Wes Peden, considerat el millor malabarista del moment i amb més de 10 rècords del món amb maces i cèrcols. Un 'xou' vertiginós que va impressionar al públic del Teatre Bartrina. La mateixa sala va acollir l'estrena de Cuirassa oberta, la primera peça de la companyia Marilén Ribot, que va agradar molt amb la seva poètica dramatúrgia visual i textual. Parla de les ferides que sofreixen els acròbates mentre executa rutines com els equilibris sobre ampolles de vidre, la roda Cyr i el prisma aeri.
Fantàstiques van ser les gamberrades de Extrêmités, dels francesos Cirque Inextrémiste, que van disparar els riures i la tensió amb els seus arriscats equilibris sobre taulons de fusta i bombones de gas. Un espectacle inoblidable entre bromes i acrobàcies. Molt a prop, els dos artistes de Bitbybit sorprenien amb la seva impressionant força mandibular.
Sempre a la recerca de noves relacions i jocs amb materials naturals, Joan Català va aparèixer en Idiòfona carregant un monstre de tubs d'acer que després, amb l'ajuda del públic, va convertir en instrument sonor. Manel Rosés va mostrar les mil i una possibilitats acrobàtiques sobre una escala en Akri. El teatre Fortuny va acollir les trobades i desacords, diàlegs acrobàtics i escenes oníriques de Disculpa si te presento como que no te conozco, Premi Talía 2024 a millor espectacle de circ. I el Cabaret d'aquesta edició, conduït pel carismàtic José Luis Redondo, va apostar per joves acròbates i veterans humoristes com Teatre Mòbil, que s'acomiaden de les carpes després de 40 anys compartint riures i emocions, com les que s'han viscut aquests quatre dies a Reus.
Imma Fernandez
