ITINERARIS

Dansa Ara 2017

La Fundació Catalunya La Pedrera presenta una nova edició del cicle Dansa Ara a La Pedrera amb un programa excepcional que combina grans coreògrafs reconeguts amb joves creadors emergents. Un extraordinari recorregut pel bon moment creatiu de la nostra dansa. Creacions úniques, estrenes i propostes adaptades expressament per a La Pedrera, seleccionades amb la col·laboració de FiraTàrrega. Una aposta més de la Fundació Catalunya La Pedrera pels artistes emergents i la divulgació de la creació contemporània.
Dansa
22/08/2019

Conseqüències

Companyia: Farrés Brothers
Direcció: Declan Donnellan
Jordi Bordes

És qüestió de temps (i de sort). Però el moviment d'aquesta companyia faria les delícies als creadors publicitaris de productes que volen expressar joc, espontaneïtat, frescor. Perquè la dansa de Moveo és espectacular. Sap jugar constantment amb la música i un moviment que balla entre l'emoció, la sorpresa i l'acrobàcia. Els cops i les lesions (es palpen blaus i tirites als cossos dels ballarins) no fan que aquest moviment perdi frescor. És lluent. Moveo és la companyia perfecta per fer que la dansa agradi. Ja ho van insinuar en el Tu vas tomber, vist al Sismograf, fa uns mesos.

En tot cas, hi ha el perill que altres joves s'atreveixin a imitar-los sense la preparació física i els cossos àgils  i forts de tots els membres. Seria erroni que el seu ball es limita a fer salts, picar-se i trepitjar-se. Hi ha tota una recerca per fer que un moviment porti a l'altre, als moviments efecte conseqüènciqa que, de fet, evoca aquesta peça. La dramatúrgia arrenca d'un joc. Un personatge sent música si posa l'orella a terra. I convida a què tothom l'escolti. En l'equívoc, hi ha la sorpresa. És una arrencada ingènua però molt efectiva, sobretot si es compta amb el públic a plaça assegut a terra, sense saber ben bé quina és la zona de ball per on exercitaran els intèrprets. I ells l'aniran creant, capriciosament. Estirar el braç d'un company comporta el següent moviment, Fins que, al final, fer una acció amb una parella trasllada la conseqüència als altres. Com si el terrible efecte papallona fos immediat. L'obra és enèrgica, fresca. No pretenen gaire més. Però veure'ls és gratificant per a un públic amplíssim. I això, avui, és una demanda del sector a crits. Se'ls hauria de situar al costat del Molar de Quim Bigas, d'Amortal kombat de Los Moñekos o de La partida de Vero Cendoya, per exemple. Dansa que trenca el formalisme fred i que explota cap a públic.

Dansa
22/08/2019

Vorònia

Companyia: Farrés Brothers
Direcció: Declan Donnellan
Jordi Bordes

Depurat espectacle d'inauguració del Grec però curt de fragmentació narrativa per la trajectòria habitual de La Veronal. Potser la necessitat de fer-se més políticament correctes ha perjudicat la frescor de les coreografies (i les seves dramatúrgies). La idea de Vorònia és prou simple; no hi amaga gaires girs. Ens transporta a una mena d'infern amb un ascensor que sempre baixa avall (amb l'excepció d'un sol viatge, que dóna via a l'esperança). La dansa és magnètica, d'una ductilitat increïble: no projecten terra ni aire, alternen tant el treball de cames com el de braços (les cames, de fet, sovint semblen braços llargs). Les línies que projecten són diagonals i, generalment, atemptant contra el centre de gravetat, posant al límit l'equilibri. Pel que fa a la dramatúrgia, és massa impenetrable. Si més no, per a l'espectador mitjà. Les lletres impreses remeten a textos bíblics: l'aire és medieval. Els personatges, amb un cert toc renaixentista, qüestionant la Veritat absoluta de les religions (mantenint l'aire de "Siena"): però el destí o la força del mal de "Vorònia" arrossega i la raó no sembla tenir lloc a taula. Un treball generós d'imatgesi un desgast físic notable, sense que mai es perdi l'alè.

Apareixen, com esquitxades les idees força de com les religions adverteixen del Mal però no hi ha camí desbrossat per entendre la perversitat (o no) d'aquesta amenaça velada. Al final, tots són humans, reptant a l'espectador i quasi, protegint que una ànima (el xai innocent que neix del ventre d'una dona, potser) pugui ascendir al cel. Una mena de Jesús, una mena d'home bo.

Dansa
22/08/2019

The meeting point

Companyia: Farrés Brothers
Direcció: Declan Donnellan