Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques per evitar un immiment atemptat terrorista. Tot i això, quan un d'ells se suïcida, el món personal de cadascú comença esfondrar-se alhora que la història mateixa es posa en dubte.
Sobre l'obra, l'autor va dir: "Per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa" Cels és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses de la qual forman part Litoral, Incendis i Boscos. Broggi i La Perla29 van reivindicar el teatre èpic de Mouawad amb Incendis al Teatre Romea, ara fa dues temporades.
Un inquietant thriller científic tanca la superba tetralogia de tràgedies contemporànies de Wadji Mouawad a la Biblioteca de Catalunya. De la mà d'Oriol Broggi i el seu equip de La Perla 29 'Cels', presentada al 2009 a Avinyó, sacseja aquets dies als espectadors. Impresionant document, servit amb les eines dramaturgicas i estètiques adients, sobre la crisis de la civilització actual amb la dramàtica constatació d'on pot arrivar la desesperació dels joves condemnats a un futur molt més que incert. La reflexió te un caràcter d'advertencia i el fets que dia a dia ens expliquen el telediaris no fan més que demostrar on ens pot portar la falta de visió del món occidental a l'hora d'aplicar les receptes per capgirar una dinámica tan tràgica.
Semblava difícil millorar el resultats de la possada en escena d'Incendis' i 'Litoral', pero Broggi ha aconsseguit superar-se amb un muntatge molt més complexe. Situant als protagonistes de l'història en un bunkeritzat centre informátic i multimedia, on desenvolupent la tasca d'obtenir informació ajudats pels més sofisticats sistemas d'espionatge per tal d'abortar un atentat multinacional de terribles consequencies, la trama prend volada i crea un climax angoixant que atrapa el public. Els dubtes, les contradiccions i les tensions d'uns personatjes aïllats del món exterior emergeixen amb claredad. Eduard Farelo i Marcia Cisteró, molt ben acompanyats per Ernest Villegas, Xavier Boada i Xavier Ricart, mereixen les aclamacions pel seu treball. El muntatge videogràfic de Carles Martínez i Àlex López contribuiex en gran mesura a l'exit de la producció.