Cels

informació obra



Companyia:
La Perla
Autor:
Wadji Mouawad
Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Carles Martínez (en video), Àlex López (en video), Entic Auquer (en video)
Il·luminació:
David Bofarull (aai)
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Cisco Isern
Ajudant de direcció:
Montse Tixé
Producció:
La Perla29
Sinopsi:

Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques per evitar un immiment atemptat terrorista. Tot i això, quan un d'ells se suïcida, el món personal de cadascú comença esfondrar-se alhora que la història mateixa es posa en dubte.

Sobre l'obra, l'autor va dir: "Per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa" Cels és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses de la qual forman part Litoral, Incendis i Boscos. Broggi i La Perla29  van reivindicar el teatre èpic de Mouawad amb Incendis al Teatre Romea, ara fa dues temporades.

Crítica: Cels

23/09/2014

Mowauad pretensiós

per Víctor Giralt

La gent de la Perla29 torna a demostrar una gran professionalitat amb un muntatge impecable, ben dirigit per Oriol Broggi i supèrbiament interpretat (per tots i totes les actrius i en particular per Eduard Farelo). Tecnològicament molt complex, demana precisió de rellotgeria en el desplegament d’audiovisuals (l’autor en fa esment a les acotacions del text).

Res negatiu a dir sobre la posada en escena i el treball dels actors. Moltes més reserves pel que fa al text. ‘Cels’ engega amb tremp de thriller cinematogràfic, amb un bon plantejament, però a partir de cert punt s’escola per les canonades de la ciència-ficció sèrie B.  Un seguit de girs tan inversemblants com artificiosos, ordits per tal que Mowauad pugui despatxar-se a gust amb llargues disquisicions poetico-filosòfiques en boca dels protagonistes, ho espatllen tot. Ni el bon ofici de la companyia va evitar que, en algun moment, estigués a punt d’esclatar a riure davant d’escenes delirants, que només es justifiquen des del missatge pretensiós (fins i tot un pel messiànic) que vol enviar l’autor.


Trivial