Cels

Teatre

informació obra


Companyia:
La Perla
Autoria:
Wadji Mouawad
Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Carles Martínez (en video), Àlex López (en video), Entic Auquer (en video)
Il·luminació:
David Bofarull (aai)
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Cisco Isern
Ajudantia de direcció:
Montse Tixé
Producció:
La Perla29
Sinopsi:

Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques per evitar un immiment atemptat terrorista. Tot i això, quan un d'ells se suïcida, el món personal de cadascú comença esfondrar-se alhora que la història mateixa es posa en dubte.

Sobre l'obra, l'autor va dir: "Per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa" Cels és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses de la qual forman part Litoral, Incendis i Boscos. Broggi i La Perla29  van reivindicar el teatre èpic de Mouawad amb Incendis al Teatre Romea, ara fa dues temporades.

Crítica: Cels

23/06/2014

Infernals "Cels": un doll de paraules que rega l’escena i la fa fruitar amb una rara intensitat.

per Francesc Massip

Infernals Cels: un doll de paraules que rega l’escena i la fa fruitar amb una rara intensitat. Obra inquietant, trasbalsadora, amarga. Un galimaties d’aspra poesia que reflecteix el món on boquegem exhausts, sufocats per esdeveniments que ens transporten a un dolorós camí cap al fons de la tenebra. Una foscor que ens habita i aclapara i que Mouawad ens escup als ulls sense contemplacions. La posada en escena de Broggi activa les tecnologies audiovisuals més expressives sense enterbolir la vivesa del directe escènic, en un espai múltiple i proper, a tocar de l’espectador. Intèrprets ben encarats en la situació explosiva del relat, especialment penetrants en mans d’Euard Farelo, Màrcia Cisteró i Ernest Villegas. Potser no tan colpidor com Incendis, però amb un tractament similar de la tragèdia, amb ressons de Medea i altres herois d’eterna vigència perquè la humanitat pateix de reptes i atrocitats similars des de la seva aparició. Teatre necessari com el pa que mengem, perquè ningú pot dir que no va amb ell... Imprescindible!


Trivial