Cels

Teatre

informació obra


Companyia:
La Perla
Autoria:
Wadji Mouawad
Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Carles Martínez (en video), Àlex López (en video), Entic Auquer (en video)
Il·luminació:
David Bofarull (aai)
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Cisco Isern
Ajudantia de direcció:
Montse Tixé
Producció:
La Perla29
Sinopsi:

Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques per evitar un immiment atemptat terrorista. Tot i això, quan un d'ells se suïcida, el món personal de cadascú comença esfondrar-se alhora que la història mateixa es posa en dubte.

Sobre l'obra, l'autor va dir: "Per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa" Cels és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses de la qual forman part Litoral, Incendis i Boscos. Broggi i La Perla29  van reivindicar el teatre èpic de Mouawad amb Incendis al Teatre Romea, ara fa dues temporades.

Crítica: Cels

30/06/2014

Malgrat el potent muntatge de Broggi, un text de Mouawad lleugerament perdut entre excessos de pretensiositat

per Ramon Oliver

 Que el teatre de Wajdi Mouawad en va ben ple de talent , d’ambició i de capacitat per establir un vincle entre els drames que sacsegen la nostra agitada època i la gran tragèdia grega, és quelcom que sabem des el primer cop que vam entrar en contacte amb l’autor ( en el meu cas concret, des que va presentar al Temporada Alta el seu potent muntatge de “Litoral”). Però que Mouawad és també susceptible de deixar-se arrossegar una mica massa per la seva ja esmentada ambició i de caure en un excés de transcendència, és quelcom que se m’acaba de fer evident amb aquest text sens dubte farcit de moments calculadament intensos, però tocat també d’una desmesura metafòrica  massa plena de simbolismes . Mouawad intenta establir aquest cop una mena de forçat  vincle entre  la intriga “mainstream”  ( tan propera a  la tensió paranoica i conspirativa que reflecteix magistralment una sèrie com “ Homeland” , com als no menys conspiratius entramats argumentals  farcits de referències als grans noms de l’alta cultura característics de la literatura de Dan Drown)  i el “thriller” culte carregat de components reflexius. I el resultat és un irregular text en què l’autor-  i a diferència del que passava a “Incendis”, “Litoral” o el monologat “Seuls” que ell mateix va interpretar al Lliure fa uns mesos- introdueix els referent tràgics de manera de vegades un xic impostada , i descuida una mica la construcció dels seus personatges per tal de situar-los no tant com a entitats vives, sinó com a portaveus del seu discurs. Per sort, Broggi emmascara les febleses del text gràcies a un muntatge ple de recursos tecnològics brillantment utilitzats, i de notables interpretacions, començant per les que ofereixen Eduard Farelo,  una Màrcia Cisteró que s’està guanyant a pols el seu lloc entre les nostres més grans actrius. 


Trivial