Carregada
d’al·licients i amb la pressió d’estar a l’alçada del que s’espera d’ella, ‘Cels’
és, ja d’entrada, gairebé una cita obligada amb la Biblioteca de Catalunya i
aquesta companyia, La Perla 29, que s’ha forjat amb esforç i resultats un lloc
dins l’escena catalana.
Al seu
darrer espectacle ha tornat a apostar per Wajdi Mouawad donant forma a una
segona peça de la seva tetralogia ‘La Sang de les promeses’, després d’‘Incendis’,
el gran èxit de la temporada 2011/12. Les comparacions són odioses, però sovint
inevitables i molts es preguntaran quina relació hi ha entre totes dues obres.
Doncs bé, si bé parlen un mateix llenguatge –intens, emocionant i amb la poesia
com accent–, ‘Cels’ resulta més propera a l’espectador perquè tracta d’una
realitat que li és més immediata, que l’afecta directament: un atemptat
terrorista a nivell internacional.
Cinc membres
d’una organització a escala global es troben reclosos en un búnquer ubicat en
un indret desconegut, amb tots els possibles mitjans a l’abast per evitar
aquesta catàstrofe. La missió que se’ls ha encarregat està per sobre de tot,
fins i tot de les seves pròpies vides. Però el suïcidi d’un dels integrants
sacsejarà la cèl·lula i també les seves línies d’investigació... Poca cosa més
s’hauria d’explicar de la trama per reservar al públic el plaer de descobrir-la
per si mateix. Novament, Mouawad demostra la seva sublima capacitat per
desplegar una història carregada de misteri on tot quadra en el seu precís
moment, satisfent els interrogants d’un pati de butaques totalment capbussat en
el relat i l’evolució dels personatges. Sens dubte, la mà d’Oriol Broggi, una
escenografia protagonitzada per les noves tecnologies i un repartiment en què
brillen sobretot Eduard Farelo, Màrcia Cisteró i Ernest Villegas hi tenen molt
a veure. Per tot això, entusiasmarà els addictes a la intriga, sigui escrita
sigui televisiva, encara que el teatre no els cridi especialment.
L’audiovisual
i l’ambient lumínic i sonor casen perfectament amb una esfera més palpable,
presidida per una llarga taula de treball i les habitacions dels personatges,
uns espais íntims, infranquejables, ubicats tan sols a un pam del públic.
Càmeres i pantalles s’integren completament en l’escena aportant context,
dramatisme i interactivitat. Són molts els detalls que s’han tingut en compte
en la posada en escena, que impacta i aconsegueix sorprendre els seguidors més
fidels de La Perla.
I,
finalment, el missatge. ‘Cels’ deixa pòsit. Planteja múltiples qüestions,
algunes de les quals de rabiosa actualitat i encara sense resposta. La bellesa,
la destrucció, l’inconformisme, la ceguesa... que aniran creixent al llarg de l’espectacle
confluiran en un final clarivident i emotiu que remata una proposta valenta i
rebel.
