Cels

informació obra



Companyia:
La Perla
Autor:
Wadji Mouawad
Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Carles Martínez (en video), Àlex López (en video), Entic Auquer (en video)
Il·luminació:
David Bofarull (aai)
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Cisco Isern
Ajudant de direcció:
Montse Tixé
Producció:
La Perla29
Sinopsi:

Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques per evitar un immiment atemptat terrorista. Tot i això, quan un d'ells se suïcida, el món personal de cadascú comença esfondrar-se alhora que la història mateixa es posa en dubte.

Sobre l'obra, l'autor va dir: "Per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa" Cels és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses de la qual forman part Litoral, Incendis i Boscos. Broggi i La Perla29  van reivindicar el teatre èpic de Mouawad amb Incendis al Teatre Romea, ara fa dues temporades.

Crítica: Cels

22/06/2014

L'autor d''Incendis' retorna als escenaris amb una intensa proposta poètico-cinematogràfica d'intriga i denúncia

per Núria Cañamares

Carregada d’al·licients i amb la pressió d’estar a l’alçada del que s’espera d’ella, ‘Cels’ és, ja d’entrada, gairebé una cita obligada amb la Biblioteca de Catalunya i aquesta companyia, La Perla 29, que s’ha forjat amb esforç i resultats un lloc dins l’escena catalana.

Al seu darrer espectacle ha tornat a apostar per Wajdi Mouawad donant forma a una segona peça de la seva tetralogia ‘La Sang de les promeses’, després d’‘Incendis’, el gran èxit de la temporada 2011/12. Les comparacions són odioses, però sovint inevitables i molts es preguntaran quina relació hi ha entre totes dues obres. Doncs bé, si bé parlen un mateix llenguatge –intens, emocionant i amb la poesia com accent–, ‘Cels’ resulta més propera a l’espectador perquè tracta d’una realitat que li és més immediata, que l’afecta directament: un atemptat terrorista a nivell internacional.

Cinc membres d’una organització a escala global es troben reclosos en un búnquer ubicat en un indret desconegut, amb tots els possibles mitjans a l’abast per evitar aquesta catàstrofe. La missió que se’ls ha encarregat està per sobre de tot, fins i tot de les seves pròpies vides. Però el suïcidi d’un dels integrants sacsejarà la cèl·lula i també les seves línies d’investigació... Poca cosa més s’hauria d’explicar de la trama per reservar al públic el plaer de descobrir-la per si mateix. Novament, Mouawad demostra la seva sublima capacitat per desplegar una història carregada de misteri on tot quadra en el seu precís moment, satisfent els interrogants d’un pati de butaques totalment capbussat en el relat i l’evolució dels personatges. Sens dubte, la mà d’Oriol Broggi, una escenografia protagonitzada per les noves tecnologies i un repartiment en què brillen sobretot Eduard Farelo, Màrcia Cisteró i Ernest Villegas hi tenen molt a veure. Per tot això, entusiasmarà els addictes a la intriga, sigui escrita sigui televisiva, encara que el teatre no els cridi especialment.

L’audiovisual i l’ambient lumínic i sonor casen perfectament amb una esfera més palpable, presidida per una llarga taula de treball i les habitacions dels personatges, uns espais íntims, infranquejables, ubicats tan sols a un pam del públic. Càmeres i pantalles s’integren completament en l’escena aportant context, dramatisme i interactivitat. Són molts els detalls que s’han tingut en compte en la posada en escena, que impacta i aconsegueix sorprendre els seguidors més fidels de La Perla.

I, finalment, el missatge. ‘Cels’ deixa pòsit. Planteja múltiples qüestions, algunes de les quals de rabiosa actualitat i encara sense resposta. La bellesa, la destrucció, l’inconformisme, la ceguesa... que aniran creixent al llarg de l’espectacle confluiran en un final clarivident i emotiu que remata una proposta valenta i rebel.


Trivial