No us el perdeu. Sens
dubte un dels espectacles més interessants de la temporada. Ragazzo (noi en italià), segueix els
darrers tres dies del jove Carlo Giuliani de 23 anys. Durant la reunió dels G-8
a la ciutat de Gènova, la policia va organitzar un desplegament policial avassallador
i va emprar una repressió brutal sobre les manifestacions de protesta. El
resultat va ser quantitat de persones ferides i la mort per tret de bala de
Giuliani.
Com si fóssim uns
privilegiats observadors omnipresents, Giuliani ens permet entrar en la seva
intimitat, en el seu auster apartament dins d´una nau industrial. Ens permet
seguir els seus hàbits quotidians, els seus pensaments, els seus dubtes (els de
qualsevol noi que vol pensar per si mateix), els per quès de les contradiccions
de la societat en la que viu, de la pròpia existència. Una realitat que en la
Itàlia de Berlusconi s´ accentua i que amb els helicòpters sobrevolant contínuament
la ciutat i l´autèntic estat de setge en que va sotmetre la policia als ciutadans.
Giuliani un jove nerviós i hiperactiu viu amb angoixa tots aquests fets.
Amb ell assistim a
les manifestacions, a l´amistat amb una jove polonesa que coneix en un dels mítings.
Al caos organitzat per la carga policial, a la reacció de ràbia davant la brutalitat
represiva. A la mort del propi Giuliani.
El muntatge, l´autoria, l´interpretació
Escenari nu, sols els
estris (un llit, una taula, un lavabo, una cuina), del lloc on viu el noi. Un
ambient sonor de fons que ens acompanyarà al llarg de la representació. Un
actor extraordinari, Oriol Pla, que
ens ofereix una interpretació sobèrbia, plena de matisos, d´una força i un
desgast emocional i físic impressionant. Vulnerable, enèrgic, somiador, eclèctic,
dispers, enamoradís, reflexiu, sensible, combatiu, impacient, ingenu, vital, violent
davant la violència. Com tants i tants joves.
Un text i una
direcció de Lali Alvarez, concís i
precís, Excel.lent. Un text que es va anar coent al llarg de més de dos anys i
amb les converses directes amb la mare i la germana de Giuliani.
Lali Alvarez és una
personalitat inquieta i creativa, dramaturga-directora-poetessa, amb un esperit
de continua experimentació i recerca. Formada a l´UB (Filosofia), realització
d´audiovisuals i l´Institut del Teatre (dramatúrgia i dirección escénica). Entre
els seus darrers treballs estan Barcelona
(contra la paret), autora i directora amb la Cia. La Pública (Temporada
Alta-Antic Teatre-2016) i Poematon,
en gira acompanyant l´exposició Els
colors del mar-Sorolla (CaixaFòrum). www.projectesminusculs.wixsite.com/lalialvarezgarriga
Oriol Pla es fill del polifacètic i
destacat actor, clown i co-fundador de Comediants, Quimet Pla, i de Núria Solina,
music-violinista, clown i trapezista. Des de ben petit ha viscut el món escènic
en totes les seves més variades facetes (circ, clown, animació de carrer,
cançó, teatre de text, teatre corporal..). En el seu primer treball profesional,
amb sols 20 anys d´edat, Jo mai (2014-Lliure),
un joc de clowns, ja destacava amb la seva interpretació d´un clown elèctric.
En aquest muntatge va coincidir amb Lali Alvarez, que feia l´ajudantia de direcció.
Abans havia estat el cinema qui el va captar amb una participació destacada a
dues pel.lícules, Animals i Any de gràcia, la darrera de Ventura
Pons (any 2012). El 2015, seria el seu gran any interpretant al fill de Ricardo
Darín a la premiada Truman i
protagonitzant el curt Graffitti, i
l´estrena de Ragazzo, a més
d´intervencions a diverses sèries televisives. El mes d´abril començarà el
rodatge d´Incerta glòria, amb Agustí
Villaronga (Pa negre)
Ragazzo, es va estrenar el juny del
2015 a la sala independent Nau Ivanow (Barcelona), posteriorment a la sala
Eolia (2016) i ara a l´Espai Lliure, estant en gira i preparant noves actuacions
a Barcelona i a Madrid.
Ragazzo, va obtenir per part de la
crítica de Barcelona, el premi al Millor
espectacle per a Joves, i el premi al millor
actor revelació, Oriol Pla (2015-atorgat en la gala del 2016 ). També va obtener
el premi Serra d´Or al millor espectacle
teatral 2015.
Menció especial pel
cuidat i perseverant espai sonor, Pau
Matas.
Teatre
Tot Terreny,
és la companyia creada per Cimant Pla, quan va començar la seva trajectòria en
solitari desprès de deixar Comediants, i Núria Solina. El nom ja és tota una declaració
de principis, obert a tota classe de teatre i manifestació artítica. Entre els
seus darrers treballs estan Colors (familiar-2015)
i Odisseus (Sala Beckett-2016) i
entre els seus treballs més destacats, encara en gira, Absenta (protagonitzat pels dos fundadors) i El General Bum Bum (carrer-estrenat el 2012).
http://ca-es.facebook.com/teatretotterreny
« L´univers és infinit. La mort és infinita.
Ha de ser dificil acceptar aquest concepte, entendre´l”- reflexions de Carlo
Giuliani. Giuliani malgrat la seva anònima
joventut ha perviscut la mort i s´ha convertit en un símbol de la lluita contra
la violència del poder (més enllà del policia, un jove com ell, que va disparar
i únic imputat, hi havien alts comandaments policials i unes ordres de carta
blanca repressiva que emanaven del mateix ministeri de l´Interior i del propi Berluscconi).
text: ferranbaile@gmail.com
