Ragazzo

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Intèrprets:
Oriol Pla, Mari Pau Pigem
Ajudantia de direcció:
Quimet Pla
Il·luminació:
Núria Solina
So:
Pau Matas Nogué
Companyia:
Cia. Dara Teatre
Sinopsi:

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la  violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo" és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Premi de la Crítica per a joves 2015

Oriol Pla premi de la Crítica Revelació 2015 per a aquest espectacle i per la seva intervenció a Be God Is)

 La directora Lali Álvarez, finalista a artistes revelació als Premis de la Crítica 2015


Crítica: Ragazzo

24/12/2015

Teatre de denúncia social

per Núria Cañamares

Un espectacle compromès que recupera el teatre com a plataforma reivindicativa per donar veu i sacsejar consciències. S’inspira en els fets de Gènova del juliol del 2001, en què el G8 i els activistes antiglobalització del Fòrum Social Mundial “convivien” en una ciutat blindada on la tensió va enfilar-se fins a desembocar en dures càrregues policials que, entre múltiples danys, van manllevar la vida de l’italià Carlo Giuliani. ‘Ragazzo’ porta a escena la vivència d’aquest jove de 23 anys amb idees fermes mogut pel desig de construir un món més just i, sobretot, ser feliç, amb ganes encomanadisses.

Oriol Pla el personifica amb una entrega absoluta i, alhora, sorprenentment natural. La seva mirada, gestos i paraules penetren profundament entre el públic, mantenint l’equilibri just entre la informalitat del gest i el pes de la història. Reflexions, preguntes, crítica, música... llença amb transparència tot el que li ronda pel cap servint a braços oberts grans veritats que no s’acostumen a sentir damunt dels escenaris i s’ofeguen en altres espais públics. La dramatúrgia recull dites sobre la pau, la por i la democràcia per fer-ne bandera i beu intel·ligentment d’elements externs per dinamitzar el relat.

És teatre de denúncia social amb majúscules, de bufetada i obertura d’ulls, de cop de puny sobre la taula per cridar ben fort que no hi ha dret, que ja n’hi ha prou. “Però què fem!? Però què fan!?”, aquesta qüestió s’estampa a tort i a dret davant de cada cas d’imposició, violència i impunitat.

La posada en escena trasllada al pis (una nau okupada) del noi, però també a l’estadi on es congrega la multitud de participants al fòrum i al “camp de batalla”... Encertada d’inici a final, té pics d’extrem impacte on l’ambientació lumínico-sonora i, sobretot, l’energia i presència d’un Pla que omple tot sol i sense floritures l’espai són de sonor aplaudiment.

Correrà la veu i el símbol que ja és ‘Ragazzo’ no caurà en l’oblit.