Ragazzo

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Intèrprets:
Oriol Pla, Mari Pau Pigem
Ajudantia de direcció:
Quimet Pla
Il·luminació:
Núria Solina
So:
Pau Matas Nogué
Companyia:
Cia. Dara Teatre
Sinopsi:

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la  violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo" és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Premi de la Crítica per a joves 2015

Oriol Pla premi de la Crítica Revelació 2015 per a aquest espectacle i per la seva intervenció a Be God Is)

 La directora Lali Álvarez, finalista a artistes revelació als Premis de la Crítica 2015


Crítica: Ragazzo

13/01/2016

Ragazzo, recital Oriol Plà

per Pep Vila

Acabem de veure un espectacle que gairebé ens ha deixat sense alè. Ja era previsible que la narració dels fets de Gènova 2001 i de la mort de Carlo Giuliani no ens deixarien indiferents. Però la forma cóm està narrada, el tempo i l'exhibició d'Oriol Plà fan pujar el llistó molts metres d'alçada. M'interessa, des del primer moment, cóm viu aquell noi anti-sistema que dies després perdrà la vida en una manifestació. Cóm s'organitza, què pensa, els seus hàbits repetitius (el cafè d'un sol glop, la cigarreta, una certa exhibició anatòmica) i cóm anem vivint des de la seva intimitat fins que al.lucina veient cóm la ciutat s'ha convertit en un escenari bèl.lic. No era fàcil fer tot això amb una sola persona. I aquí entra la qualitat de l'Oriol. L'havíem vist a "Jo mai" i també a "Truman", però mai en tota la seva intensitat. No és un monòleg qualsevol. Recolzant.se en el públic, amb qui en alguns moments interacciona, fa un autèntic recital físic i emocional "in crescendo", que culmina en uns 20 minuts finals sensacionals. Felicitacions per ell, per la directora Lali Àlvarez i una petició: que es torni a veure aviat...i que la pugui veure tothom.