Ragazzo

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Intèrprets:
Oriol Pla, Mari Pau Pigem
Ajudantia de direcció:
Quimet Pla
Il·luminació:
Núria Solina
So:
Pau Matas Nogué
Companyia:
Cia. Dara Teatre
Sinopsi:

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la  violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo" és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Premi de la Crítica per a joves 2015

Oriol Pla premi de la Crítica Revelació 2015 per a aquest espectacle i per la seva intervenció a Be God Is)

 La directora Lali Álvarez, finalista a artistes revelació als Premis de la Crítica 2015


Crítica: Ragazzo

23/12/2015

Un dels monòlegs més ben interpretats

per Josep Maria Viaplana

Deixant a banda la història que ens explica aquest text teatral per a un sol actor: els fets de 2001 a Gènova, durant una reunió del G-8, on es van organitzar un seguit de manifestacions, la repressió brutal de les quals, va acabar amb un noi mort i la vulneració de drets fonamentals per part de les forces de l’ordre, condemnats més tard pel Tribunal d’Estrasburg; tenim la petita història de Ragazzo, un noi que viu ocupant un espai d’aspecte de nau industrial, i que segueix el dia a dia d’aquells fets, per amistats que el truquen, per trobar-s’ho pel carrer, per conviccions… Un té la impressió que vol ser un retrat on ens adonem de la brutalitat i l’absurd de la violència institucional, però a l’hora un té una incòmode sensació d’un ésser automarginat. Sigui com sigui, el text, de 90 minuts aproximadament, podria haver estat més curt, perquè crea un ritme que un pensa que s’ha acabat a l’hora aproximada, i que es reprèn, aquest cop amb una constant pujada d’energia -i de bogeria també- fins a rebre el tret final.

Un text que només pot ser dit per un gran actor, si no vol fer-se pesant i llarg. I aquest actor és l’Oriol Pla. Impecable, sobrat de facultats, capaç de dir aquest text de la forma més natural possible: donant-nos entrada al seu habitacle, explicant-nos com viu i com pensa, mentre es vesteix, es renta, es fa el menjar… i com explica els fets. Ni una mosca es sentia volar, durant la representació. 90 minuts en què tots escoltàvem i seguíem la seva història. Un 10 per a l’intèrpret, i com no, per la direcció. Del text, que segurament agradarà als joves molt (especialment a partir del 15-16 anys, jo diria) amb el punt rebel i maniqueu inevitable, quan es narren fets que van acabar com van acabar. Perquè la història cal que l’expliquin també els vençuts.