Ragazzo

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Intèrprets:
Oriol Pla, Mari Pau Pigem
Ajudantia de direcció:
Quimet Pla
Il·luminació:
Núria Solina
So:
Pau Matas Nogué
Companyia:
Cia. Dara Teatre
Sinopsi:

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la  violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo" és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Premi de la Crítica per a joves 2015

Oriol Pla premi de la Crítica Revelació 2015 per a aquest espectacle i per la seva intervenció a Be God Is)

 La directora Lali Álvarez, finalista a artistes revelació als Premis de la Crítica 2015


Crítica: Ragazzo

31/12/2015

L'antiglobalització puja a l'escenari

per Toni Polo

El noi(ragazzo) ésCarloGiuliani, mort al rebredos tretsd'uncarabinieredurant les manifestacionsde protestacontrala reunió delG-8 a Gènova, el 2001.L'aposta deLaliÁlvarez(autora i directora del muntatge) ésarriscada: explicar els els dos últims dies d’una persona que poc es pot imaginar el que li espera és tot un repte. El monòleg (encara que de vegades sembli que l’actor no està sol a escena, estem davant d’un monòleg) funciona per dues qüestions clau: el text i la interpretació.

Álvarez ha volgut criticar amb arguments i per boca d’un jove inconformista una societat que, sense que ens adonem, arriba a límits (si és que ha arribat a la frontera) absurds: “On és la legitimitat democràtica d’uns governs que s’han de protegir del poble?”, es pregunta, en una ciutat presa per 30.000 policies. Aconsegueix dir tot el que ha de dir i de criticar tota una situació injusta d’una manera propera, natural i sincera.

Oriol Pla(recent guanyador delpremi almilloractora la Mostra deTeatre de Barcelona) fa seu el text en una interpretació sensacional. Acapara tot l’escenari: fa de dinamitzador cultural, participa en una assemblea, es lliga una noia polonesa, pensa el que està passant, s’indigna, planta cara a la policia, canta, balla, fuma, agafa complicitat amb el públic... És tot un ragazzo.