Ragazzo

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Intèrprets:
Oriol Pla, Mari Pau Pigem
Ajudantia de direcció:
Quimet Pla
Il·luminació:
Núria Solina
So:
Pau Matas Nogué
Companyia:
Cia. Dara Teatre
Sinopsi:

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la  violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo" és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Premi de la Crítica per a joves 2015

Oriol Pla premi de la Crítica Revelació 2015 per a aquest espectacle i per la seva intervenció a Be God Is)

 La directora Lali Álvarez, finalista a artistes revelació als Premis de la Crítica 2015


Crítica: Ragazzo

20/02/2017

La icona de l'antiglobalització

per Teresa Ferré

El juliol de 2001 bona part d’una generació enteníem que anar a una manifestació era molt més perillós del que ens podia semblar quan vam assistir a la mort televisada de Carlo Giuliani. Des d’aquell estiu, el jove italià  s’ha convertit en símbol de l’activisme antiglobalització, s’han composat cançons d’homenatge, realitzat documentals i ara la seva figura també ha pujat a escena escrita per Lali Álvarez. 

La dramaturga i directora planteja un text que narra els tres darrers dies de la vida d’aquest ragazzo, que imagina ple d’energia i vitalitat, ingenu i alhora compromès políticament. Una dramatúrgia que a qui conegui els fets no aportarà cap novetat, fins i tot en algun moment és excessivament descriptiva. Per contra, cal lloar que Álvarez aprofita Giuliani per denunciar i fer memòria del seu cas, però també per bastir un discurs polític que reivindica la llibertat, qüestiona el sistema capitalista i provoca la reflexió sobre els fonaments de la democràcia i els límits de l’estat de dret. (...)

Ragazzo és un monòleg contundent i reivindicatiu. És imprescindible doncs comptar amb una interpretació perfecta com la d’Oriol Pla, que aconsegueix emocionar profundament l’espectador amb la manera com transmet el discurs però també amb una sola mirada o un mínim gest. (...)