Vells temps

informació obra



Autor:
Harold Pinter
Traducció:
Joan Sellent
Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Míriam Alamany, Sílvia Bel, Carles Martínez
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Kiko Planas
So:
Jordi Bonet
Ajudant de direcció:
Antonio Calvo
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Sala Beckett Obrador Internacional de Dramatúrgia
Sinopsi:

Ha passat de debò o és un record que, de tan real, ha acabat suplantant la realitat mateixa? S’ho pregunten els personatges d’una filigrana escènica plena de la ironia i l’humor, especial i enigmàtic, del Nobel de Literatura Harold Pinter.

Una parella convencional, la Kate i en Deeley, reben la visita de l’Anna, una dona que vint anys enrere havia compartit pis i amistat amb la Kate. En el decurs d’una conversa que arrenca d’una manera aparentment lleugera i banal, rememora uns fets que potser han passat o potser no però que, pel fet d’existir en la memòria de qui els explica, acaben formant part de l’esfera real. Tots tres personatges es coneixen bé, però quina és realment la història que comparteixen? Els laberints de la memòria són un dels temes que toca Pinter en aquesta peça, que també retrata magistralment els estralls del temps i la fragilitat de les relacions humanes. I és que la visita de l’enigmàtica Anna despertarà sospites, recels i tensions ambigües en la parella, d’aquí que la peça, estrenada a Londres el 1971, hagi estat descrita de vegades com un «triangle minimalista», apassionant i seductor, però també inquietant.

Crítica: Vells temps

21/07/2014

Un Pinter molt pinterià i ple d'interès

per María José Ragué

Pinter dibuixa sovint el record i fa que incideixi en el present. Aquí, un matrimoni rep l'amiga de la dona a qui fa potser més de vint anys que no veuen. L'evolució dels records destaparà un pou de melangia de records i oblits.¿Quina va estar la relació entre els tres?¿Quines conseqüències pot tenir aquesta trobada?  L'espai escènic ens anuncia des del començament que allò no serà el que podria semblar, tot està horizontalment espaiat, l'escenari és una gran tira horizontal i a cada banda hi ha un dels membres de la parella mentre que l'amiga que els visita és enmig. Tot es mou entre una angoixa densa i una lleugera comèdia, però els tres actors ho fan tant bé que tot resulta creíble, tant Silvia Bel com un excel·lent Carles Martínez, com Miriam Alemany, tensen els diàlegs per a produïr l'efecte pinterià d'ironia, humor amagat, enigma... Un Pinter molt pinterià i ple d'interès.