The Fountainhead (La deu)

Teatre

informació obra


Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Producció:
Toneelgroep Amsterdam
Autoria:
Ayn Rand
Traducció:
Jan van Rheenen, Erica van Rijsewijk
Adaptació:
Koen Tachelet
Direcció:
Ivo van Hove
Dramatúrgia:
Peter van Kraaij
Intèrprets:
Tamar van den Dop, Aus Greidanus jr, Robert de Hoog, Hans Kesting, Hugo Koolschijn, Ramsey Nasr, Frieda Pittoors, Halina Reijn, Bart Slegers
Composició musical:
Eric Sleichim
Interpretació musical:
Hannes Nieuwlaet, Yves Goemare
Escenografia:
Jan Versweyveld
Vestuari:
An d’Huys
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Vídeo:
Tal Yarden
Sinopsi:

Individualitat i altruisme, inspiració i compromís, innovació i tradició... La vida és una guerra d’idees i l’escriptora Ayn Rand tenia clar quin era el seu bàndol. Ivo van Hove, artífex d’un dels grans èxits del Grec 2013 porta a escena la seva novel·la més famosa.

Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat? L’escriptora Ayn Rand responia aquestes preguntes el 1943 en un best-seller que parla de la lluita entre individualisme i col·lectivisme en l’arena política però, especialment, en l’ànima humana. La història que explica The Fountainhead té com a protagonista l’arquitecte Howard Roark, que es nega a fer concessions als seus clients encara que això el condemni al fracàs i l’oblit. Rand utilitza el món dels arquitectes, i en concret el moment en què les tendències modernes de l’arquitectura del segle XX s’enfrontaven al classicisme dominant, com a metàfora per parlar de temes com l’art, la creació i la integritat. Però també per explicar-nos la història d’amor entre Roark i la seva amant, Dominique Francon, dues ànimes embrancades en una lluita extrema per la seva llibertat i autonomia.  Música en viu d’autors que van explorar els nous sons del principi del segle XX, i un ús del vídeo que posa davant la mirada dels espectadors esbossos arquitectònics i articles periodístics són alguns dels instruments per acostar al públic una història que ens parla de creació i ideals personals.

El director Ivo van Hove i el Toneelgroep Amsterdam assumeixen el repte de portar la novel·la a escena després d’haver meravellat els espectadors barcelonins del Grec 2013 amb les Tragèdies romanes de Shakespeare.

Crítica: The Fountainhead (La deu)

04/07/2014

Un brollador de gran teatre

per Iolanda G. Madariaga

Impressionat l'espectacle de Ivo van Hove al capdavant del Toneelgroep Amsterdam. The Fountainhead (La deu) és un espectacle polièdric que fa un ús magistral de diferents llenguatges escènics. Teatre total per a espectadors del segle XXI i, malgrat això, teatre d'idees: un combat sagnant entre l'individuvidualisme del creador i la col·lectivitat. L'espectacle parteix del best-seller homònim de 1943 de l'autora russo-americana Ayn Rand, una novel·la que ben aviat va ser portada al cinema dirigida per King Vidor el 1949. Relectura d'un combat etern d'estètiques (i ètiques) enfrontades, que neix d'una particular lectura sobre el fet creador. L'apologia de l'individualisme liberal -solcat d'un considerable nihilisme- que fa Ayn Rand en la figura de l'arquitecte Howard Roark, queda matisat en l'espectacle del Toneelgroep Amsterdam. D'alguna manera, Ivo van Hove dibuixa els personatges tan enriquidorament humans que les filies i les fòbies corresponen únicament a l'espectador. De la dramatúgia al vídeo, passant per la música original i la seva interpretació en directe, la interpretació actoral o l'escenografia, tots i cadascun dels elements de la nòmina teatral conformen un espectacle tan ric i brillant que resulta impossible de glossar en unes poques línees. Un espai escènic únic per a una multitud d'escenaris: un estudi d'arquitectura (diferents estudis), una modesta llar, un edifici en construcció, un impressionant àtic al cor de Manhattan... Som a Nova York, i no cal que cap figurinista ens il·lustri sobre l'època. Com a únic però: la dificultat de seguir un espectacle com aquest a traves dels "sobretítols".