The Fountainhead (La deu)

informació obra



Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Producció:
Toneelgroep Amsterdam
Autoria:
Ayn Rand
Traducció:
Jan van Rheenen, Erica van Rijsewijk
Adaptació:
Koen Tachelet
Direcció:
Ivo van Hove
Dramatúrgia:
Peter van Kraaij
Intèrprets:
Tamar van den Dop, Aus Greidanus jr, Robert de Hoog, Hans Kesting, Hugo Koolschijn, Ramsey Nasr, Frieda Pittoors, Halina Reijn, Bart Slegers
Composició musical:
Eric Sleichim
Músics:
Hannes Nieuwlaet, Yves Goemare
Escenografia:
Jan Versweyveld
Vestuari:
An d’Huys
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Vídeo:
Tal Yarden
Sinopsi:

Individualitat i altruisme, inspiració i compromís, innovació i tradició... La vida és una guerra d’idees i l’escriptora Ayn Rand tenia clar quin era el seu bàndol. Ivo van Hove, artífex d’un dels grans èxits del Grec 2013 porta a escena la seva novel·la més famosa.

Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat? L’escriptora Ayn Rand responia aquestes preguntes el 1943 en un best-seller que parla de la lluita entre individualisme i col·lectivisme en l’arena política però, especialment, en l’ànima humana. La història que explica The Fountainhead té com a protagonista l’arquitecte Howard Roark, que es nega a fer concessions als seus clients encara que això el condemni al fracàs i l’oblit. Rand utilitza el món dels arquitectes, i en concret el moment en què les tendències modernes de l’arquitectura del segle XX s’enfrontaven al classicisme dominant, com a metàfora per parlar de temes com l’art, la creació i la integritat. Però també per explicar-nos la història d’amor entre Roark i la seva amant, Dominique Francon, dues ànimes embrancades en una lluita extrema per la seva llibertat i autonomia.  Música en viu d’autors que van explorar els nous sons del principi del segle XX, i un ús del vídeo que posa davant la mirada dels espectadors esbossos arquitectònics i articles periodístics són alguns dels instruments per acostar al públic una història que ens parla de creació i ideals personals.

El director Ivo van Hove i el Toneelgroep Amsterdam assumeixen el repte de portar la novel·la a escena després d’haver meravellat els espectadors barcelonins del Grec 2013 amb les Tragèdies romanes de Shakespeare.

Crítica: The Fountainhead (La deu)

06/07/2014

"Vale, se te tenía que ver, pero no es para tanto"

per Elisa Díez

(...) "Se tenía que ver" es la conclusión que te queda después de más de cuatro horas de espectáculo, del agotamiento de estar sentado en tu butaca y de lo mucho o poco que te haya podido gustar. Las leyendas hacen daño. Y, aunque todos éramos conscientes de que nada sería como las Tragedias, quizás sí nos hubiera gustado que conservara alguno de sus elementos.

Para empezar Ayn Rand no tiene que ver con Shakespeare. La autora americana de bestsellers expone los hechos a través de titulares y sin profundizar en los mismos. No son temas novedosos el individualismo, el poder de las masas, el proceso creativo, los egos, la integridad del creador subyugado por el mercado o el dinero... Todo pasa en la superficie, demasiado plana, y para finalizar nos deja un monólogo plagado de moralejas que, después de un texto bastante repetitivo, es del todo accesorio y nos sobra.

He escuchado tanto de las interpretaciones de esta compañía holandesa que me esperaba algo sorprendente. Evidentemente me he quedado con las ganas. Ya la trama de la obra ofrece ciertos tintes de culebrón de sobremesa y las interpretaciones son frías, planas, lejanas, no hay trasfondo. Al igual que el texto es lo que ves, no hay más, las interpretaciones siguen el mismo patrón. No hay definición de personajes, hablan, se entrecruzan pero nada les define, todo es más de lo mismo. (...)