L'art de la comèdia

informació obra



Traducció:
Xavier Albertí
Vestuari:
Nina Pawlowsky
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudant de direcció:
Lola Davó
Assesor de moviment:
Oscar Valsecchi
Companyia:
ITNC Jove Companyia
Autor:
Joanot Martorell
Intèrprets:
Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Eduard Muntada, Quimet Pla, Aina Clotet, Eduard Farelo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Finalista en la categoria d'espectacle. Premis de la Crítica 2015


Lluís Homar, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015


Espectacle premiat en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015


Crítica: L'art de la comèdia

16/02/2015

Quan les coses no són sempre el que semblen

per María José Ragué

Eduardo de Filippo va escriure aquesta obra als anys 60 del segle passat i va assenyalar la confluència de la veritat amb la mentida, de la realitat i el teatre, de la funció del teatre per desemmascarar la realitat. Tenim una espectacular escenografia que al començament de l'obra es munta, i al final es desmunta. És el missatge: estem en un teatre. Lluís Homar, també al començament i al final, ens parla de la relació Veritat/mentida en l'espectacle teatral. Tot és un joc. 

Entre les autoritats d'un poble que està patint les conseqüències d'un accident de tren, el cap d'una troupe de comediants a qui se'ls ha cremat la camioneta,  demana ajut (de fet només demana que el prefecte del lloc assisteixi a una representació perquè això els serveixi de promoció). A partir d'aquí s'establirà un joc de contrastos entre realitat i ficció. El prefecte tenia un seguit de visites oficials aquell dia però cada visita és tractada com si no fos real i es tractes d'algú de la troupe de comediants que fa un joc d'imitació per aconseguir beneficis de la comunitat. No ho sabrem gairebé mai però en tot cas, haurem d'esperar al final per acabar d'esbrinar les possibilitats del joc de la ficció sobre la realitat. Qui és qui? On és la veritat? 

No vull oblidar de fer esment de les interpretacions. Lluís Homar ens fascina, com sempre darrerament. Però també admirem a Andreu Benito, Quimet Pla, Joan Carreras, Victòria Pagès...i de fet, a tot un repartiment que juga a favor de l'èxit d'aquest espectacle.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial