L'art de la comèdia

Teatre

informació obra


Traducció:
Xavier Albertí
Vestuari:
Nina Pawlowsky
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudantia de direcció:
Lola Davó
Assesoria de moviment:
Oscar Valsecchi
Companyia:
ITNC Jove Companyia
Autoria:
Joanot Martorell
Intèrprets:
Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Eduard Muntada, Quimet Pla, Aina Clotet, Eduard Farelo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Finalista en la categoria d'espectacle. Premis de la Crítica 2015


Lluís Homar, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015


Espectacle premiat en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015


Crítica: L'art de la comèdia

01/03/2015

Una alineació extraordinària

per Marc Sabater

No costa gaire imaginar que a Eduado de Filippo li hagués hagués agradat moltíssim la versió de L'art de la comèdia que el Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Lluís Homar. Perquè en pocs espectacles la col·laboració entre l'autor i el director resulta tant fructífera. De Filippo li subministra a Homar una reflexió sobre el sentit del teatre i Homar reescriu i subratlla De Filippo per servir-lo als espectadors una de les millors propostes del TNC dels últims anys perquè no només és un plaer escènic sinó un crit necessari en un moment en el qual la política sembla decidida a acabar amb la Cultura. 

L'art de la comèdia és això, una comèdia molt connectada amb els estereotips i el to de la Commedia dell'arte i amb reminiscències pirandellianes. Una peça amb dues càrregues de fons potentíssimes a partir de la relació entre Oreste Campese, director d'una companyia teatral de comarques i De Caro, un prefecte acabat de nomenar. L'artista li demana ajuda, però el polític té d'altres maldecaps com atendre un seguit de personatges amb problemes esperpèntics que, al cap i a la fi, no sabrem si són reals o bé simples recreacions dels actors de la tropa de Campese.

De Filippo basteix una reflexió sobre les relacions entre poder i art i, més important, sobre els límits que separen el teatre de la realitat, extrem al qual s'ha agafat Homar a l'hora de reescriure, reiterem-ho, el text. Homar està en un moment creatiu esplèndid i després de la seva imperdible Terra Baixa, ens ofereix ara un extraordinari muntatge de teatre dins del teatre. A L'art de la comèdia, els actors s'equivoquen tirant text, munten una escenografia inacabada i feta a base de pedaços, la maquilladora fa els últims retocs a vistes i es barres de focus pugen i baixen buscant el millor angle, mentre a les caixes, el personal tècnic controla la funció davant els espectadors.  Un muntatge que especeja el teatre però en el qual hi ha, per damunt de tot, realitat. Homar ho aconsegueix amb una escenografia i una il·luminació magnífiques i amb una companyia de gran nivell, emulsionada i empastada, encapçalada per un Joan Carreras i un Lluís Villanueva en el punt just de comicitat i agror.  

L'art de la comèdia és un espectacle imprescindible perquè en poques ocasions se'ns ofereixen propostes en la qual l'autor, el director, els actors i l'element tècnic estiguin tant perfectament alineats. Una cita imprescindible pels amants del teatre, òbviament, però també per tothom perquè en el fons s'hi parla de com es construeix la realitat que ens trobem a diari al sortir al carrer.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial