L'art de la comèdia

informació obra



Traducció:
Xavier Albertí
Vestuari:
Nina Pawlowsky
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudant de direcció:
Lola Davó
Assesor de moviment:
Oscar Valsecchi
Companyia:
ITNC Jove Companyia
Autor:
Joanot Martorell
Intèrprets:
Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Eduard Muntada, Quimet Pla, Aina Clotet, Eduard Farelo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Finalista en la categoria d'espectacle. Premis de la Crítica 2015


Lluís Homar, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015


Espectacle premiat en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015


Crítica: L'art de la comèdia

15/03/2015

La grandesa del teatre

per Teresa Bruna

Semblava que després de veure aquell meravellós monòleg que ens va fer a Terra Baixa, ja seria impossible que el gran Lluís Homar ens sorprengués. Doncs ho ha tornat a fer i ben aviat. A L'art de la Comèdia és actor -impecable, com sempre- i director. I estem parlant d'un dels grans textos de la història del teatre, que mostra la grandesa i el poder d'aquest art que se't fica a la pell i no et deixa mai més, tan sols si et prens la molèstia d'anar-hi només tres cops seguits.

L'art de la Comèdia és una deliciosa història que et va inflant com una lloca quan veus que uns suposats actors (o no) fan dubtar un sòmines de polític acabat d'arribar, que recorda alguns dels que veiem per la televisió cridant als mítings, just abans d'aconseguir la plaça. Pel que fa al muntatge és també sorprenent. Tota la grandesa de la Sala Gran del TNC és al servei d'un espectacle on els actors són, menys poques excepcions, només dos a escena. Lluís Homar entra a l'escenari buit, tan sols amb la maquinària natural que tenen els escenaris dels grans teatres,  i es dirigeix al públic en nom d'Eduardo de Filippo. Tot seguit, una taula i Lluís Homar es transforma en Oreste Campeste, el director de la companyia, que va a parlar amb l'alcalde (Joan Carreras). La conversa ocupa tota la primera part de l'obra.

La poètica de la història és, però, que passa en altres temps, quan els teatres eren ambulants, quan deien allò de Molta merda, ja que la companyia en qüestió es trasllada en una carpa que se'ls crema per accident. Ho perden tot. El director va a visitar el nou alcalde per demanar-li, tan sols, que els vagi a veure sota el que els queda de la carpa i, així, animar la gent a imitar-lo i a anar-hi. Què fàcil hagués estat acceptar, oi? Però la campanya electoral ja ha passat i no toca. Aquest no és l'únic rerefons polític. L'alcalde accedeix a rebre el còmic perquè s'avorreix, mentre als afores de la ciutat hi ha un gran accident ferroviari que ha portat tot el consistori a veure'l.

Campeste, per venjar-se també poèticament, repta l'alcalde a distingir els seus actors de les visites reals que està esperant, aprofitant que, per l'accident, no hi ha ningú que els pugui identificar. I van passant un  mosaic de personatges tan surrealistes que semblen de mentida, interpretats magníficament per Victòria Paès, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Quimet Pla, a més de uns divertits Pau Viñals i Lluís Villanueva, que han vingut amb l'alcalde i són, per tant, també nous al poble.  Hi ha molt de sentit de l'humor en les aparicions, algunes aparentment dramàtiques. Són el que diuen? O són actors?  El públic té -o no- la resposta que està, sigui com sigui, en la màgia del teatre. 


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial