L'art de la comèdia

Teatre

informació obra


Traducció:
Xavier Albertí
Vestuari:
Nina Pawlowsky
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudantia de direcció:
Lola Davó
Assesoria de moviment:
Oscar Valsecchi
Companyia:
ITNC Jove Companyia
Autoria:
Joanot Martorell
Intèrprets:
Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Eduard Muntada, Quimet Pla, Aina Clotet, Eduard Farelo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Finalista en la categoria d'espectacle. Premis de la Crítica 2015


Lluís Homar, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015


Espectacle premiat en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015


Crítica: L'art de la comèdia

18/03/2015

Per gaudir del bon teatre

per Núria Sàbat

Lluís Homar viu una esplèndida etapa artística. Ho confirmen tots i cadascun dels seus darrers muntatges –recordem, a tall d’exemple: Terra de ningú i Terra Baixa–

i ho reafirma el magnífic muntatge que dirigeix i interpreta a la Sala Gran del TNC. L’art de la comèdia, del també gran Eduardo de Filippo, és una petita joia escènica que ens fa reflexionar sobre la delicada salut de la nostra societat.

La trobada entre Oreste Campese (Lluís Homar) i el vanitós prefecte De Caro (Joan Carreras) –a qui el comediant demana un petit favor després que un incendi cremés la seva carpa i desnonés la modesta companyia–, li permet envestir, dins la mateixa faula, tot allò que el (i ens) neguiteja: la injustícia social, l’ambició i la corrupció polítiques, la incomprensió i la irresponsabilitat generals... tot establint un intel·ligent i divertit joc teatral en què, tal com pertoca, la mentida més grossa amaga sempre la veritat més gran.

Des de la nuesa escènica que reclama la complicitat d’un espectador que De Filippo vol i considera una part activa d’aquest joc de miralls, i feliçment confabulat amb Xavier Albertí, responsable de la traducció, Lluís Homar i la seva “troupe” (Joan Carreras, Andreu Benito, Roger Casamajor, Mar Ulldemolins, Lluís Villanueva, etc.) formen un equip sensacional al qual devem dues hores de bon, boníssim, teatre.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial