L'art de la comèdia

Teatre

informació obra


Traducció:
Xavier Albertí
Vestuari:
Nina Pawlowsky
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudantia de direcció:
Lola Davó
Assesoria de moviment:
Oscar Valsecchi
Companyia:
ITNC Jove Companyia
Autoria:
Joanot Martorell
Intèrprets:
Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Eduard Muntada, Quimet Pla, Aina Clotet, Eduard Farelo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Finalista en la categoria d'espectacle. Premis de la Crítica 2015


Lluís Homar, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015


Espectacle premiat en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015


Crítica: L'art de la comèdia

16/02/2015

El arte de la comédia en el TNC: Una declaración de intenciones teatral.

per Enid Negrete

Eduardo de Filippo (1900-1984), uno de los pilares del teatro italiano del siglo XX, nos hereda un teatro chispeante, lúcido y divertido, que nunca pierde profundidad ni vigencia. El arte de la comedia, escrita en 1964, es una de sus obras emblemáticas por que es una declaración de intenciones teatral. Parte de una pregunta esencial: ¿para qué sirve el teatro en nuestra sociedad? Y, con toda la seriedad que ese cuestionamiento merece, lo responde con la manifestación más clara de la inteligencia: el sentido del humor.

El reto de montar una obra así sólo pueden asumirlo enamorados profundos del teatro, creadores con una ética incuestionable y gente con algo más que talento. Todo esto, y mucho más nos ofrece el montaje de Lluís Homar en el Teatro Nacional de Cataluña.

Los grandes aciertos del montaje puede comenzar con un elenco homogéneo de excelente actores (es imposible encontrar una actuación menor, ni siquiera en personajes pequeños), seguir con una escenografía basada en la belleza intrínseca de la tramoya teatral  y terminar con la integración de los técnicos como parte de la acción escénica, para mencionar sólo tres de ellos.

Esta puesta en escena nos recuerda esa poesía eterna que tiene la creación escénica: “Dos mil años de teatro se pueden representar sobre pocos metros cuadrados de tablas de madera” dice el personaje principal. Y a pesar de ello no podemos pensar que es una obra endógama, el propio de Filippo declaró en su momento: “No escribí esta comedia sólo para gente de teatro –como algunos afirman-, sino para todos nosotros, puesto que los problemas de que trata atañen a nuestra propia vida y a la de nuestros hijos” y, paradójicamente, en ningún momento hay solemnidad, todo lo contrario, verla significa pasar una de las veladas más divertidas de tu vida como espectador.

Es lo que es el teatro: Siempre a medio hacer, siempre en crisis, con varias realidades coexistiendo en una ficción que nunca es mentira y haciéndonos reflexionar sobre lo que nuestra época, teatro dentro del teatro, teatro para todos.

Nunca adejaremos de desear que los actores puedan salvar la caja de los postizos.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial