L'art de la comèdia

informació obra



Traducció:
Xavier Albertí
Vestuari:
Nina Pawlowsky
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudant de direcció:
Lola Davó
Assesor de moviment:
Oscar Valsecchi
Companyia:
ITNC Jove Companyia
Autor:
Joanot Martorell
Intèrprets:
Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Eduard Muntada, Quimet Pla, Aina Clotet, Eduard Farelo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Finalista en la categoria d'espectacle. Premis de la Crítica 2015


Lluís Homar, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015


Espectacle premiat en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015


Crítica: L'art de la comèdia

16/02/2015

Un magnífic i necessari homenatge

per Aída Pallarès

Deixi'm començar la crítica pel final. Pels bravos, pels espectadors merescudament dempeus, per la lliçó de teatre. L'art de la comèdia no és, només, una obra profundament compromesa amb les arts escèniques i la nostra societat, és, també, un magnífic exemple del tipus d'espectacle que hauria de programar, i per sort programa, un teatre públic com el Teatre Nacional. A més, demostra que els clàssics, com deia Jordi Vilaró, poden interessar i encara són perfectament vigents, ens parlen de tu a tu.

L'obra té dues parts força diferenciades: La primera és un diàleg sobre les difícils (impossibles?) relacions entre el teatre i el poder a través de l'enfrontament entre Oreste Campese, director d'una tropa ambulant de teatre, i el prefecte De Caro. Els dos, interpretats aquí per Lluís Homar i Joan Carreras, mantenen un debat sobre la funció de les arts escèniques i la hipocresia del poder que, de tant vigent, aconsegueix (i aconseguirà) arrencar aplaudiments espontanis entre els espectadors. Un diàleg que, fins a cert punt, ens retorna al debat entre apocalíptics i integrats. Les arts són un element de distracció al servei el poder? El ciutadà pot decidir? És més: quin tipus de teatre necessitem?

La segona part és un autèntic joc de miralls que recorda els Sis personatges a la cerca d'autor de Pirandello. De Filippo, però, va més enllà del teatre dins del teatre i insta a l'espectador a reflexionar sobre la versemblança: És igual si és o no és real, l'important és que ho sembli. L'espectador, com De Caro, és incapaç d'esbrinar si aquesta colla de personatges són, com diuen ser, el metge del poble, el farmacèutic i el capellà o un grup d' actors. De Filippo, per tant, posa en dubte la vertadera identitat dels personatges. "Ens obliga a admetre la coexistència de dues interpretacions, o almenys la seva alternança en el nostre judici; ens obliga a acceptar la contradicció i a no escollir cap dels termes de l'alternativa en particular" escrivia, l'any 1984, Huguette Hatem al pròleg de l'edició francesa de L'art de la comèdia. Aquesta reflexió, evidentment, va més enllà del teatre i De Filippo, com explica Xavier Albertí al programa de mà, ens obliga a posar en qüestió les versemblances de la nostra realitat. De fet, tot i tractar-se d'una comèdia, el teló de fons és un significatiu accident ferroviari que està concentrant tots els esforços de les forces civils durant l'arribada a la ciutat del nou prefecte.

Lluís Homar ha construït un muntatge magnífic i ple de veritat que desborda intel·ligència i amor pel teatre, un autèntic homenatge a l'obra d'Eduardo De Filippo. Tot el repartiment està esplèndid, començant pel propi Homar que ha optat per encarnar ell mateix a Oreste Campese (un personatge no apte per a qualsevol actor) i acabant per Andreu Benito amb una fantàstica vis còmica. Al meu entendre, però, l'autèntic repte el té Joan Carreras, ja que passa de ser un simple antagonista a esdevenir el veritable protagonista i tot succeeix, per tant, a través de la seva percepció. Carreras ens regala una interpretació aclaparadora que creix sense parar a mesura que passen els minuts i la paranoia el posseeix. L'actor, a més, fent ús d'una gran versatilitat, ha sabut trobar el punt just entre la comèdia i la farsa i és capaç d'hipnotitzar a l'espectador i deixar-lo clavat a la butaca. No hi ha dubte: és un dels grans.

En definitiva, vagin al Teatre Nacional. Estem davant d'un dels èxits més merescuts d'aquesta temporada.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial